Gonzalo Anaya ha fet vacances, nosaltres seguim treballant.

Els carrers de València, com ve
sent costum des de temps immemorials, s’omplien d’uns personatges de caire
feixista (en aquesta zona s’anomenen blaveros) que bramaven consignes
insultants, llançaven líquids i alguna ampolla als que cometíem la
"barbaritat" d’anar a la presentació d’un llibre escrit per els
diputats d’Esquerra a Madrid.

A Pau i a mi, s’ens feia una mica
tard, i esquivant com podíem a aquesta gentola entravem al saló d’actes
de l’STEPV-Intersindical Valenciana que estava de gom a gom. Començaren a
parlar els diputats i de repent es va fer silenci, tots ens vam posar de peu, i
amb un aplaudiment reberem a Gonzalo Anaya. L’insigne pedagog oriünd de Burgos,
sempre que la salut li ho permetia, era un habitual en qualsevol acte del
nostre partit. Aquest va ser l’ultima vegada que el vaig veure en vida.

Ell encarnava a una generació
d’injustos perdedors d’una guerra incivil, que es va emportar vides, justícia i
llibertat. Ell es definia com "un
mestre de la república", perquè ser republicà es estimar la llibertat
i la democràcia com a valors fonamentals, i això es cabdal per a aconseguir una
societat lliure.

Avui es Països Catalans perden a
un patriota, que ha sabut defendre el que els mateixos valencians no han sabut.
Un home que als seus 94 anys va voler enfrontar-se a la tasca d’encapçalar una
candidatura al senat espanyol per un partit independentista, pel fet d’estimar
la diversitat cultural com un be d’incalculable valor i arrelar-se a la terra
que l’havia acollit.

Gonzalo ens deixa, com diria Ovidi Montllor "ha fet vacances" però abans ha
fet una tasca tremendament valuosa, ha format a moltes generacions dels que avui
ensenyen a estimar aquesta terra i als valors republicans, i ens ha deixat en herencia les ganes de lluitar.

Fins sempre.

Saül Ortolà i Soler. 

Tweet